Nova jornada d’aquesta Temporada 2016-2017 jugada al Pavelló de l’Handbol GARBI de Palafrugell.
Partit molt igualat jugat en un escenari espectacular, amb un ambient molt tens i alhora molt esportiu. Amb una afició de 10, excepcional, molt correcta però animant sense defallir els seus, fins a l’extenuació, fins al final.
I en aquest ambient, què dir? Doncs que el partit ha transcorregut entre dos equips que volien jugar l’handbol, que volien agradar, que volien correspondre amb un gran joc l’expectació de l’afició, local i visitant, que s’havien aplegat a Palafrugell per gaudir d’una tarda d’handbol, d’una gran tarda d’handbol.
El partit ha començat com la majoria dels partits d’aquesta Temporada, intens i molt igualat. Fins al minut 15, ambdós equips han mostrat les seves armes, respectant-se, valorant les forces del rival i tractant de donar petits cops que afeblissin el contrincant.
I en aquests primers minuts, tot i la igualtat, el Sant Joan ha sortit guanyador, als punts, per molt poc. Portar un parcial de 6-4 a la meitat de la primera part dona idea de la intensitat com s’ha jugat. Grans defenses i atacs llargs i molt treballats.
Però a la difícil pista del Garbí, una renda de 2 gols no és massa i el rival s’ha refet igualant el marcador. En aquests moments encara s’ha fet molt més palesa la igualtat, fins que en els darrers minuts de la primera part, el Garbí s’ha posat al capdavant en el marcador finalitzant amb un 12-10 després del seu darrer esforç defensiu que ha deixat “sec” el marcador dels nostres a 5 minuts del final d’aquesta primera part.
La segona part comença igual. El Garbí administrant el seu avantatge i els nostres lluitant cada pilota. Tot i que la sortida del rival ens deixa un pèl “groguis”, desprès d’un parcial de 3-1, el partit podria semblar trencat, però els nostres Espartant no s’arronsen i es refan d’aquest començament dubitatiu.
Poc a poc anem acostant-nos en el marcador demostrant que, com sempre, mai abaixem els braços. I jugant el nostre joc compacte, consistent, com de “dièsel”, pas a pas hem anat reduint les distancies en el marcador fins que en el minut 55, a tan sols 5 minuts del final, les forces s’han igualat a 21 gols.
De nou, tornem a començar, de nou ens trobem a les portes d’un final d’infart, de nou gaudirem de la lluita tensa i esportiva de dos equips que van a per totes, que despleguen un handbol de qualitat i que, segur, ens continuaran obsequiant amb un espectacle immillorable.
Darrers 10 segons del partit igualats a 23 gols. Tenint en compte que la possessió de la pilota era del rival, pot semblar-nos que l’empat podria ser un mal menor i que podria acontentar tots dos rivals, però gairebé amb el temps exhaurit un darrer llançament des de més enllà dels 9 metres entra a la nostra porteria, com a càmera lenta, deixant-nos amb la mel a la boca.
Un punt hagués estat un bàlsam reparador desprès d’un grandíssim partit jugat de poder a poder, oferint espectacle a la pista i ala graderia. No ha pogut ser….. i la fada de la sort ens ha girat l’esquena.
Fa dues setmanes, a Sant Quirze, en el darrer instant, la bola va entrar en el marc rival. Ahir va entrar en el nostre.
Al final, 24-23. El Garbí, just vencedor d’un dels partits mes macos que he viscut en els darrers anys.
Espectacle pur, 100% handbol. Un 10 als equips, un 10 a l’afició i un 10 a l’arbitratge que va passar desapercebut.
Molt agraït a tots i totes per fer-nos gaudir tant i fer-nos estimar aquest esport. I als Espartans, com sempre….. Sou grans, Molt grans!!!! Sempre amb vosaltres, Endavant Espartans!!!!!!
