Tot i que el matí fred i gris s’ha colat una mica en el partit d’avui, les nostres noies han aconseguit la sisena victòria consecutiva que ens permet mantenir-nos al tercer lloc de la classificació.
El Sant Joan Despí s’ha mantingut pràcticament tot el partit per davant en el marcador. Al minut 18 aconseguia la màxima diferència, 4 gols, per sobre de les rivals i, malgrat que han estat 9 minuts sense aconseguir anotar i el Rubí s’ha acostat perillosament a un gol, les nostres noies han pogut tornar a ampliar les diferències els darrers minuts, per arribar a la mitja part amb un resultat de 10 a 12 al nostre favor.
L’inici de la segona part no ha estat tan explosiu com ens tenen acostumades i al minut 12, per uns moments, el rival se situava un gol per sobre. De seguida hem aconseguit controlar de nou el marcador però només un gol amunt i no ha estat fins als minuts finals que el Sant Joan ha fet l’estirada final i ha aconseguit ampliar la diferència fins al 20 a 23 final.
Un desplaçament superat al tornar de les vacances en un partit del que les nostres noies no s’han sentit especialment satisfetes, malgrat el resultat. Amb les forces renovades, esperem veure-les lluir de nou al proper partit a casa contra el Cardedeu.
El percentatge d’encert global ha estat del 68% i les nostres porteres han realitzat 11 aturades de mèrit.
Les golejadores del Sant Joan han estat:
Nagore Zelaia, 5 gols (5 de 7m)
Carla Jiménez, 4 gols
Celia Villen, 3 gols
Alba Martínez, 3 gols
Noelia Hernández, 2 gols
Miren Ugarte, 2 gols
Helena Sancho,1 gol
Gisela Boada, 1 gol
Maria Gil,1 gol
Mireia Bonavia,1 gol
Dissabte passat, dia 19, les alevines expert de Sant Joan es van enfrontar al Palautordera-Salicru al poliesportiu municipal de Santa Maria de Palautordera. Ja des de l’inici, els crits d’ànim dels pares i mares de les amfitriones, subratllats per un bombo amb un retruny que imposava, eren tota una declaració de principis: “Avui no guanyareu!”. I a la pista el missatge va arribar de seguida. Pressionant sense treva les nostres noies i pispant-los la pilota (fent el que fan elles, vaja; ni que ens haguessin filmat i copiat!), les van posar contínuament contra les cordes i al primer temps van aconseguir esgarrapar un empat: 5-5. Les expert de l’HSJD estaven un pèl nervioses, insegures, feien més passes del compte (i l’àrbitre no en perdonava cap: això va trencar una mica el ritme de partit). Amb tot, les nostres noies havien pogut contenir les rivals. La nostra portera havia impedit, com ho faria a les parts restants, que les de Palau es poguessin creure en camp moment de manera seriosa que s’endurien la victòria. De motivació, però, no els en faltava.
Un cop refetes de l’ensurt, les santjoanenques, als quarts segon i tercer, van recuperar les regnes del partit i, tot i patir una mica, van guanyar clarament: 4 a 6 i 5 a 7. És increïble la seva capacitat de reacció, de no abaixar la guàrdia, en situacions adverses; en cap moment, van perdre el to. Potser una mica al començament de l’últim temps, que se’ls va escapar, però sense permetre que les de Palau se n’anessin de més de dos gols: 7 a 5, va finalitzar el quart.
Al final del matx es respirava una sensació diferent de la d’altres vegades: tal vegada les de Sant Joan havien tastat la medecina que apliquen a les rivals (una defensa intensa i una insaciable set de pilota) i veien que encara hi ha coses per millorar (per exemple, la disposició al camp en les faltes de 9 metres). Amb tot, després d’un inici de lliga relativament fàcil, això no és sinó una bona notícia: encara hi ha camí per recórrer… a foc lent i amb molta passió!