Autor: Despientitats

Darrer partit de la primera volta de la Lliga de Segona Catalana Juvenil jugat al Pavelló Salvador Gimeno contra el HC Vilanova i la Geltrú.

El Vilanova és un equip amb molta envergadura, molt gran, amb alguna individualitat excepcional tot i que, amb l’ajust defensiu s’ha aconseguit minvar el seu perill.

El partit comença amb clara superioritat de les defenses davant els atacs. Molts pocs gols tot i que el rival sempre va per davant. En el minut 15 el 3-4 en el marcador dona fe del joc desplegat.

A partir de l’empat a 5 en el minut 20, els mini-Espartans comencen a rutllar en atac i el Vilanova no acaba de col·locar-se en pista. La enorme defensa dels nostres nois ens ajuden a arribar al descans amb un avantatge de 4 gols, 11-7 que ens dona bones vibracions de cara a la segona part.

I a la segona part, les diferencies s’escorcen tot i que sempre a favor del nostres nois.

Els atacs troben algunes escletxes a les defenses i la productivitat de gols augmenta. En el minut 20, amb un parcial de 8-11, el Vilanova es posa a 1.

Sembla que, com ens ha passat altres cops aquesta Temporada, el rival es refarà i aconseguirà la victòria. Donarà la volta al marcador i ens deixarà amb dos pams de nassos.

però els nostres nois han crescut, han abraçat la competitivitat, surti qui surti, han cregut en ells, estan en un nivell espectacular, ens estan fent gaudir de l’handbol.

Després de la reducció de diferencies, els mini-Espartans donen un cop de puny sobre la taula i criden “Això és Esparta”, cal lluitar més que ells per endur-se un partit del Pavelló Salvador Gimeno, i el Vilanova ha caigut en la xarxa blanc-i-vermella.

Al final, el 23-19 fa justícia al que s’ha vist en la pista, un enorme equip que ha eclipsat bones individualitats.

Comencem la segona volta amb esperances redoblades. L’autoestima i la confiança de l’equip i en l’equip és enorme.

No podem llençar les campanes al vol, no podem creure’ns invencibles. Hem arribat on som amb humilitat, amb treball, amb solidaritat….cal continuar amb el treball com fins ara.

Som-hi nois, el futur és vostre!!!!

Primer partit del 2018 jugat a les nostres instal·lacions del Pavelló Salvador Gimeno de Sant Joan Despí. El rival va ser la Unió Esportiva Sarrià, un dels equips més potents de la Segona Catalana.

Ja el partit d’anada va ser molt complicat, intens. El resultat, llavors, es va decantar del costat de l’equip rival.

Aquest cop, i tal com s’esperava, el partit va ser igualat, competit, jugat entre dos equips que varen cercar en tot moment la victòria. Aquest cop els nostres Espartans varen començar molt concentrats, molt segurs que les Termopiles eren seves, jugant amb el “no passaran” gravat en el seu cap.

Així, tot i la igualtat en el jocs, els nostres nois varen millorar amb escreix l’eficiència del partit d’anada i ben d’hora varen marcar diferencies en el marcador. El 5-2 inicial no es va igualar fins al minut 15, amb empat a 9. La dinàmica del rival semblava que anava cap amunt però aquest partit “pintava a priori” molt igualat i així va ser. Amb alternances en el marcador es varen jugar els 15 minuts finals d’aquest període però el darrer parcial de 4-1 ens va deixar un avantatge de 2 gols al descans, 16-14 que ens donava un respir i ens donava certa tranquil·litat de cara la segona part.

I la inèrcia de la primera part continua. Els nostres Espartans van eixamplant les diferències fins que el nostre atac sofreix un petit curtcircuit i les diferències s’escorcen fins, de nou al minut 15, el rival iguala a 22 desprès d’un parcial de 0-4.

Però avui era el dia dels Espartans. Aconsegueixen tornar a jugar com saben, amb esperit, amb cor, amb confiança, avançant-se a les accions del rival, serrant les dents en defensa, corrents com a esperitats.

Amb petites diferencies de no mes de 2 gols els nostres noies tornen a dominar en el marcador però el rival no es rendeix. Empats a 28 i a 29 ens fan entrar en el darrer minut amb les espases en alt.

I aquest cop, la balança cau del costat del nostres nois. Darrer gol per posar el marcador en 30-29 i, tot i el darrer time out a la desesperada del Sarrià, el marcador no canvia.

Victoria, dos punts importantíssims i …. SEGUIM VIUS!!!!

Lluitem per estar a dalt, lluitem per classificar-nos per fases. Ara comença a clarificar-se l’objectiu de la Temporada.

Tot i les baixes, l’equip posa esperit, lluita, compromís. Serà difícil però de ben segur els nois es deixaran la pell, continuarem veient grans partits, continuarem gaudint del nostre esport, continuarem gaudint del joc Espartà.

La setmana vinent rendim visita al Cerdanyola. Altre pedra de toc per veure la progressió i col·locar-nos, esperem que definitivament, en el grup capdavanter de la Segona Catalana. Som-hi nois!!!!

El sábado pasado las niñas del Alevin femenino A se enfrentaron en casa contra Martorell. Pese a la derrota, fue un partido de menos a más, con una buena defensa, intensidad en la circulación del balón y luchando como campeonas, con una merecida victoria en la tercera parte. Vamos por buen camino!