Últim partit de la temporada i la lliga acaba com va començar, amb una altre victòria. I han sigut moltes, moltíssimes, moltes més de les esperades.

Lluny queden aquells dies en els que un nou grupet de nenes treien el cap amb timidesa per la pista perquè mai havien trepitjat una canxa d’handbol. Lluny queden aquells dies en que els pares presentaven les seves filles perquè a elles els hi feia vergonya.

No estàveu obligades a res més que aprendre i passar-vos-ho bé. Però van començar els partits i van començar les victòries. I va pujar el nivell d’exigència. I el vau acceptar com si res. Amb complerta normalitat. Em trec el barret noies.

Heu jugat contra equips millors, perquè no dir-ho. Contra nenes molt més grans, sense cap mena de complex. I en moltes ocasions, no totes, heu acabat guanyant. Però més important que les victòries o les derrotes ha sigut tot allò que heu aprés. I tot allò que heu demostrat. Segurament molt més del que us penseu.

La vostra predeterminació, la valentia, el vostre esforç, l’esperit de superació, la confiança en vosaltres mateixes, la solidaritat. Em torno a treure el barret noies. Crec que parlo en nom de tots els pares i mares quant dic que ens sentim molt orgullosos de veure tot el que heu aprés.

L’any que ve l’equip serà un altre. Necessàriament hi han nenes que canviaran. Elsa ,Carla, Sofia. Però espero que l’amistat perduri i que la il.lusió continui sent la mateixa.

Gràcies Héctor per tot el que has ensenyat a les nostres nenes, no només en el handbol. Pel teu respecte i el teu tracte afable.

Gràcies Núria per reprendre l’equip. Per la teva maduresa. I per aquest punt d’intensitat que has sabut treure de les nostres filles.

Ara queda poc més. Alguna trobada. La més important, a casa. I després un merescut descans noies, i pares.

Bones vacances i fins l’any vinent!

Equip i afició! Sant Joan campió!

Seguim vius!!!!!!

Quina primera part dels nostres Espartans!!! Espectacular, preciosista, joc d’altre galàxia.

Com sempre, ens fan estimar aquest esport, aquest espectacle de lluita, de compromís, d’intensitat.

La vista al Pavelló del Sant Andreu de la Barca no era un dolç. Ja coneixem com se les gasta aquest equip ple de jugadors amb una qualitat excepcional. Veterania, envergadura i un amor propi envejable. Cert és que aquesta Temporada ha estat d’alts i baixos però ja vàrem veure la Temporada passada que mai donen el partit per perdut i que de recursos en tenen un munt.

Però ahir es varen trobar amb un equip primorós, un equip lluitador en defensa, compensant els pocs “quilos” amb una lluita, unes ajudes, una intensitat brutal. I en atac, què dir? Una efectivitat altíssima i un joc amb força alternatives. Rapidesa en primera línia, llançaments espectaculars des de més de 9 metres, entrades en carrera i una connexió amb segones línies que varen descentrar un rival que no trobava solucions per compensar el vendaval, no, no!!!! l’huracà que els venia a sobre. Time out molt aviat del rival però ni així. L’estat de gràcia dels nostres Espartans ens varen permetre anar sumant més que el rival per acabar la primera part amb un espectacular 19-13 que ens feia somiar i sentir-nos molt vius. Gaudi en estat pur!!!

I esperàvem una segona part diferent. L’altíssim nivell i intensitat dels nostres nois no es podia mantenir 60 minuts i l’esperada reacció del rival no va trigar en arribar. Algunes pèrdues de pilota en atac, petites escletxes en la nostra defensa perfectament aprofitades pel rival varen anar minvant les diferencies. El Sant Andreu no donava el partit per perdut i els nostres, com sempre, lluitant fins a l’extenuació, Això és Esparta!!!!

Time out del rival el minut 17 per ajustar una mica més les línies i demanar una marxa més. I funciona. Les diferencies s’escurcen i els rivals engalten series de parcials favorables que ens fan témer per la victòria.

I el que més temíem es produeix. Ens igualen a 30 i es posen per davant en el marcador després d’un parcial de 4-0. 58 minuts lluitant fins a l’extenuació i la victòria se’ns escapa de les mans. Time out del nostre equip tècnic i els nostres treuen força extra i tornen a empatar el partit a tan sols 30 segons del final.

Possessió del rival i atac per guanyar el partit. Trist perdre un partit controlat i molt ben jugat.

Al final un llançament llunyà aturat per la nostra porteria ens deixa l’oportunitat de capgirar el marcador. Contraatac rapidíssim i en l’u contra u la pilota entra en la porteria rival a poc més de 3 segons de la finalització del partit.

I per fi, sona la botzina. Final del partit i victòria Espartana per 31-32.

Es desferma l’eufòria tan sols entelada per la lesió del millor jugador rival. Esperem que es recuperi aviat.

A l’espera de la resta de resultats de la jornada, continuem vius. Matemàticament encara som equip de Primera.

Lluitarem fins al final. SOM ESPARTANS!!!!