Partit de la jornada 22 jugat al nostre Pavelló Salvador Gimeno contra l’equip del KH7 BM Granollers, equip situat a mitja taula però molt jove i amb gran projecció.

Els nostres Espartans estan exhaurint les seves possibilitats tot i que, com els homes de Leònides, es deixen la pell a la pista, lluitant cada pilota, cada atac, tancant de forma excel·lent els espais…..

Malgrat la seva voluntat, el nivell d’exigència aquesta Temporada és molt alt. Es demana que durant 60 minuts no es baixi la guàrdia, cal que les errades siguin mínimes i el grau d’encert s’acosti a la perfecció.

I amb aquest panorama, el partit ha estat de nou molt igualat i intens. Dos equips que lluiten, que corren, amb un nivell tècnic i tàctic molt similar. I petits detalls son els que han de dona els dos punts a qui aconsegueixi superar el rival obrint espais en atac i tancant perfectament la seva defensa.

La primera part, tot i que sembli un “déjà vu”, comença com altres partits, amb moltes precaucions i respecte. Però un parcial 0-3 per al Granollers obliga als nostres tècnics a sol·licitar el primer temps mort. Els nostres Espartans reaccionen i aconsegueixen donar la volta al marcador desprès d’un parcial de 7-2. Però l’exigència física és molt elevada i paga factura els darrers minuts de la primera part. De nou el rival capgira el marcador i ja no deixa l’avantatge fins el final del partit, tot i que al final de la primera part les espases continuen en alt, 14-16 per al Granollers.

La segona part continua de nou molt igualada tot i que els nostres nois es troben un xic col·lapsats en atac. Time out massa prematur a la segona part al minut 12 per donar instruccions en atac. Malauradament la reacció no arriba i amb un parcial de 0-4 el nostre atac “se seca” i es manté en 19 gols durant gairebé 10 minuts. Nou temps mort desprès de poc temps per redreçar el rumb, però sembla que ja es tard. El nostres Espartans lluiten fis a l’extenuació però el rival aguanta les escomeses. Amb 26-28 a manca de poc més de 2 minuts ens dona esperances de remuntada però el gol 29 del rival és com una punyalada. El temps s’exhaureix i no aconseguirem els dos punts.

El darrer gol en el darrer sospir del partit reflecteix un resultat final de 26-30.

Bon partit d’ambdós equips que han ofert un excel·lent espectacle.

Nosaltres, Què dir? Una jornada més als darrers llocs de la classificació i una jornada menys per reaccionar. Em quedo amb l’esperit i les ganes de guanyar que tenen aquests nois. Em quedo amb la lluita fins al darrer sospir. Em quedo amb la sensació d’equip.

Ara hem de continuar units tot i que pot semblar que van mal dades, treballant dia a dia, creient en nosaltres. L’esperança ha d’acompanyar-nos fins al final.

Matemàticament encara tot és possible.

Som-hi nois!!!! YES, WE CAN!!!!

Partit de la jornada 20 jugat a les instal·lacions de La Verneda contra el Sant Martí Adrianenc, equip de mitja taula però molt grans i que juguen un handbol pràctic, intens, de qualitat.

El partit es presentava complicat. La pista de l’ASME és molt difícil. L’equip rival se sent poderós a casa seva i nosaltres, malauradament, portem una trajectòria massa erràtica.

El partit comença com gairebé tots, igualat i amb moltes precaucions. Els equips es tantegen, mesuren les forces i esperen l’oportunitat de donar el cop d’efecte per fer-se els amos del partit.

I desprès de 10 minuts els nostres nois comencen a funcionar en atac, trobant espais i fabricant-los quan el rival no afluixa i, en defensa, forta intensitat i excel·lents ajudes obliguen el rival a esforçar-se per cada pilota, per cada possessió.

I les diferencies en el marcador comencen a caure del costat del Sant Joan. De 2 gols, de 3 gols,….. fins a un màxim avantatge de 6 gols al final de la primera part. 14-20 per als nostres que demostra el gran treball realitzat.

Però la irregularitat del nostres nois ens fan pensar si serà suficient la renda, si aconseguirem aguantar les esperades escomeses del rival a la segona part, si aguantarem la pressió de la graderia i el nostre nivell d’exigència……

Comença la segona part i el rival redueix les diferències fins a dos gols en contra en tan sols 10 minuts. Planen foscos núvols. Però avui els nostres xicots han demostrat que son molt grans, que si volen, poden i que estan madurant.

Tots sabem que fàcil és apujar-se al cavall guanyador, aprofitar les ones. Però els nostres han lluitat contra les adversitats i la història. Altres partits han acabat en derrotes desprès de remuntades impensables i avui han capgirat aquesta història. Han aguantat les escomeses del rival, lluitant fins a l’extenuació en defensa, tancant espais, solidaritzant-se amb els companys per evitar posar fàcils les coses al rival i atacant sense defallir, aprofitant les lleus mancances del rival.

Al final, l’ASME ens assetja fins reduir a tan sols un gol la diferència però avui és el nostre dia. Traiem les darreres forces i continuem el camí encetat.

Avui no han defallit ni un moment. Avui s’han graduat. Avui han demostrat que son un gran equip.

Al final 37-39. Excel·lent victòria en una pista complicadíssima. Potser un dels millors partits de la Temporada.

Nois, avui hem gaudit amb la vostra victòria, amb el vostre joc, amb la vostra actitud.

Sou molt grans. Podeu fer grans coses en aquest esport. Heu de creure en vosaltres. Som-hi!!!!