Partit de la jornada 20 jugat al nostre Pavelló Salvador Gimeno contra l’equip de l’Handbol Garbí de Palafrugell.

Ja a la primera volta es va veure un partit molt maco, molt lluitat, entre dos equips amb propostes un xic diferents. El partit d’ahir va seguir uns esquemes similars, de nou molt lluitat, molt entretingut i força igualat.

La primera part comença amb molt respecte. Tot i que els nostres Espartans es troben en una situació compromesa a la taula classificatòria demostren que és un equip fiable, sempre lluiten fins al final, forçant sempre el rival a posar tota la carn a la graella, posant a pista tota la seva sapiència, la seva experiència i la seva envergadura.

Els nostres posen ganes, esperit, lluita, velocitat, intensitat…. sempre és un plaer veure’ls jugar, veure’ls trencar-se la cara a cada pilota, a cada jugada.

I la igualtat ha estat increïble. Cap equip aconsegueix anar-se en el marcador de més d’un gol. A cada atac reeixit, l’equip rival respon amb la mateixa moneda. Al final, un lleuger avantatge del rival per un gol, 10-11 al minut 30 ens dona esperances de veure una segona part espectacular.

I comença la segona part. I el rival ens sorprèn. Els nostres Espartans surten un xic accelerats, amb certa precipitació que obliga a l’equip tècnic a demanar un time-out potser massa aviat. El minut 10 amb 14-18 cal aturar la progressió del Garbí i aconseguir asserenar els nostres ànims.

I el partit torna a equilibrar-se. Malgrat tot, el diferencial de 4 gols no s’aconsegueix reduir. Els nostres lluiten fins a l’extenuació però la defensa intensa del rival acaba a les gairebé totes les forces.

I entrem en els darrers 10 minuts on la lluita del camp es compagina amb la lluita tàctica de les banquetes. Tres temps morts en poc més de 5 minuts fan que l’esperança de remuntada arreli en els cors dels afeccionats i de l’equip. El parcial en aquests darrers 10 minuts és de 4-1 posa la por al cos en el rival però no hi ha prou temps per capgirar el marcador.

El Garbí s’emporta el partit per 21-22.

Realment deixar un equip com el Garbí amb tan sols 22 gols és una gran proesa. Les dues defenses han estat incommensurables.

Queda una jornada menys i la diferència amb els llocs que asseguren la permanència és gran.

Es pot perdre però l’actitud que demostren els nostres Espartans és encomiable.

Matemàticament encara tot és possible.

Som-hi nois!!!! YES, WE CAN!!!!

Desde el primer momento del partido, el Sénior C supo marcar el ritmo de juego, lo que propició que en el minuto 11, la ventaja ya fuera de cinco goles (3-8), y que, gracias  a que se mantuvo la concentración en todo momento, paulatinamente fue aumentando (13-19, en la media parte), hasta llegar a la ventaja de 10 goles que el final del partido reflejaba, la superioridad de nuestro juego.

A destacar el buen juego combinativo desplegado y la participación anotadora de todos los jugadores, reflejo del mismo.

El passat dissabte 11 de març , el nostre club va realitzar la tradicional trobada prebenjamina, aquest any aprofitant la Jornada Verd Play del Consell.

Més de 18 equips del Baix Llobregat, Garraf i Barcelona van participar d’un matí excepcional, jugant cinc partits davant de diferents equips, i de inflables a la part de fora del Poliesportiu.

A les 14.00 hores va finalitzar la jornada, amb l’entrega de medalles a tots els campions/es que van participar i es va fer la fotografia general amb més de 180 jugadors/es de cinc, sis,set anys.

El nostre club segueix apostant pel nostre esport desde les categories més petites, i amb jornades com la del passat dissabte fan que el nostre esport segueixi gaudint d’una bona salut!

Moltes gràcies a tots els participants, i pares i mares per la seva actitud durant tot el matí.

Per veure fotografies de la jornada cliqueu el següent enllaç: https://goo.gl/photos/TrQcbBo73aW6SxNRA

Partido disputado en el “destierro” del Francesc Calvet a las 9 de la mañana de un Domingo.

Sin embargo, las chicas han estado bien, bastante bien.

La sensación que te queda tras el partido es que hoy las nuestras han trabajado. Han jugado muy amplias, han combinado bien y prácticamente cada ataque de las dos primeras partes acababa en gol. Así han acabado las dos primeras 6-1 y 6-2.

En defensa, muy generosas, concentradas y solidarias, han controlado los “eternos” ataques de La Roca, que acababan en nada. No sin destacar, la alegre “dureza” de la que hace gala el rival y parece que es la característica que más les define.

A destacar en el partido de hoy, la intensa remontada que han realizado en el tercer tiempo nuestras chicas. Cuando tras faltar 2 minutos, íbamos perdiendo de 3 goles. La intensidad y presión exigida por Adrià, ha dado su fruto y se han remontado esos 3 goles, ganando la parte por 4-3. Demostrando que cuando pisan el acelerador pueden sobreponerse a cualquier circunstancia.

La última parte, también fue ajustada en el marcador (7-6), pero sin sensación que podía perderse.

Seguimos invictas. Próxima semana más.

Qué horror!!.

Quizá el peor partido del año. Hemos salido acogotados, con miedo, sin fe. Y hemos sido un entrenamiento “blandito” para el Barça.

Nadie se salva en el partido de hoy. En ataque, no conseguíamos ni siquiera chutar a puerta, puesto que acabábamos perdiendo la bola, producto de nuestros errores. De ahí los maravillosos 5 goles que hemos hecho en 30 minutos.

En defensa, para qué seguir; el rival ha decidido entrenar los ataques posicionales, “pasando” de los contraataques que nos machacaron en el partido de casa.

Y es que el 98 % de dichos ataques acababan en gol; evidentemente gracias a su gran calidad individual, pero también a que los nuestros han bajado los brazos en el minuto 10 de partido.

Significativo, primera parte, 24-5.

Mucho peor no nos podía ir en la segunda; así que hemos marcado 10 golitos, y a casa.

Se acabó nuestro sueño de Sectores.

Sin embargo, como he venido repitiendo a lo largo de esta temporada. Ello no empaña el año que habéis tenido. Figuraos si es bueno, que habéis hecho historia en el Club.

Sois el mejor equipo Juvenil que ha tenido la historia del Club. La mejor clasificación de un equipo Juvenil en casi 60 años.

Os digo esto, porque quedan dos partidos, ganables, que os llevarían al 5º puesto de la liga y enmarcarían una temporada que no olvidaréis jamás.

Sacad el orgullo del partido contra La Roca, contra la Salle Montcada, contra Sant Cugat!!!!….

De vosotros depende quedaros con un buen o mal sabor de boca. Por vosotros mismos, por los entrenadores y delegados e incluso por vuestras familias y amigos que os siguen y vienen a veros ganar.

Son dos empujones más.