Quasi dóna un ensurt el CADET MASCULÍ A als Coras. Perd 31 a 39.
El sol ha sortit avui diumenge al Gimeno, però no ens il:luminat el temps suficient. Llàstima que l´equip s´ha debilitat a partir dels 10´de la segona part; costa d´entendre després de plantar cara, córrer, defensar, lluitar, circular la bola, sel·leccionar força bé els llençaments i aprofitar els penaltis (5).S´abaixen els braços en defensa, i en atac comencem a llençar, a on? No sé si ha estat casualitat, però ha coincidit amb el moment que el nostre “Colme”, en defensa, li surt sang del llavi.
Si analitzem el partit pels que no han vingut avui, els nois han sortit a l´escalfament ja amb bona actitud i sobretot amb uns valors positius basats en tot el relacionat amb un joc d´equip. Boníssima defensa i bona punteria cap la porteria. El marcador anava així: 4 -3 / 8 -7 / 11 – 11 / 14 -13 / 17 – 15 i 19 – 17, amb una última pilota que es podia haver aprofitat.
Ens anem al vestuari, sabent que no es podia deixar res del que s´havia recollit als primers 30´. S´havia de continuar picant pedra si no volíem que ens fotessin un carretó. Aguantem els primers minuts i com si passés una cortina, l´equip deixa passadissos en defensa i en atac alguna individualitat, més llençaments il·lògics i es fan unes pèrdues que es paguen amb gol de contratac pel contrari. Així mateix, sembla com si es donés el partit per perdut (i faltaven uns 20´ de part), no es baixa a defensar i mentalment ens encongim. Els barcelonins ens fan un parcial de 9 – 19. I sí, que cap al final del partit ens posem a 4 gols de diferència, però això sembla un “espejismo cerebral” que acaba amb la diferència final.
Ens queden dos partits vitals, per anar agafant aquell to, sobretot mental, i en CAP MOMENT DEL PARTIT abaixar absolutament res. Nois, els 60´ a tope! Clar, això tenint en compte el nivell d´exigència als entrenaments que comporta seguir.
A veure si a Sant Cugat es demostra això, que ens servirà de molt a la segona fase (suposadament, clar). Bona setmana!
