Penúltim partit de la Lliga de Primera Catalana Sènior masculina jugat al Pavelló del CH Sant Llorenç de la capital del Baix Llobregat, San Feliu de Llobregat.

Partit que es presentava molt interessant, entre dos equips amb gran rivalitat. Derbi comarcal que podria treure espurnes, al camp i a la graderia. I de ben segur no va deixar indiferent a ningú.

Tot i la diferencia a la classificació, el Sant Llorenç va líder i nosaltres ens estem adaptant a la nova categoria, en el camp les diferencies es varen escurçar. Molta intensitat, tot i que a ràfegues, molta qualitat en les accions d’ambdós equips, tot i que amb massa errades, molta velocitat, tot i que de vegades, inconnexa……

I així vàrem passar una gran estona d’handbol, veient com els nostres Espartans mostraven de nou aquella rauxa de la temporada passada, aquella intensitat, aquella confiança, aquell EQUIP (amb majúscules) de l’any passat.

Seria l’adrenalina de jugar contra l’etern rival, o potser la conjura dels jugadors per redreçar la difícil situació. El cert és que els Espartans varen demostrar que son un equip de Primera, un equip temible, intens, ràpid, amb qualitat…… malgrat les lesions, malgrat el “poc pes de l’equip”, malgrat les baixes, ….. a ràfegues.

I ho varen demostrar a casa de l’etern rival. Accelerant el partit, fonent el rival, obligant-lo a lluitar amb les seves millors armes, donant-ho tot, lluitant cada pilota, amb més o menys encert.

De debò, no hi ha tanta diferencia entre els dos equips com demostra la classificació, els nostres Espartans poden lluitar al mateix nivell amb qualsevol rival tot i que amb un plus de lluita, de compromís, de treball. Hem de donar un 150% a cada partit, no podem abaixar els braços ni un minut. Lluita i més lluita, sempre.

Per això, en un partit d’alts i baixos no podem competir en les mateixes condicions que els nostres rivals.

I ahir, tot i la lluita no vàrem reeixir. Ahir vàrem competir bé, ficant la por al cos dels rivals, anant molts minuts par davant en el marcador, corrent molt, accelerant el partit, però al final de la primera part un desavantatge de dos gols, 11-9 mostrava el diferencial d’eficàcia però no de qualitat.

I la segona part va començar malament. EL Sant Feliu es va posar en poc menys de 10 minuts 20-13, amb dos parcials de 4-0 que varen fer mal. Temps mort per aturar les escomeses del rival i organitzar l’equip. I té el seu efecte. Un parcial de 1-5 ens du a reduir les diferencies fins a 3 gols…… però les forces d’ambdós equips comencen a exhaurir-se.

D’aquí al final del partit massa errades, repartides equitativament, com els gols. El final del partit indica una victòria del Sant Llorenç, de 4, 26-22. Molt i molt treballada, jugada contra uns Espartans que ho han donat tot però que els ha mancat una mica de sort i més continuïtat en el bon joc.

La setmana vinent acabarà la primera volta. Caldrà lluitar i assegurar la victòria per començar la segona volta amb opcions i amb optimisme. Creiem en les nostres forces, SEMPRE!!!!

Som-hi nois!!! NO defalliu. TOTS estem amb vosaltres, TOTS creien en vosaltres.

Partit estrany el jugat diumenge pel mati al nostre pavelló Salvador Gimeno contra l’HC Salou, equip de mitja taula de la Lliga de Primera Catalana Juvenil Masculina.

Estrany perquè ha començat amb un Salou molt feble, fred, sense prendre la temperatura del partit. Els nostres nois han anat anotant gols gairebé sense creure-s’ho. L’equip rival semblava que res li sortia, en atac es trobaven amb una excel·lent defensa i, en cas de superar-la es trobaven amb un incommensurable Santi, el nostre porter, el qual, malgrat que mai m’agrada personalitzar, avui ha fregat el cel. Estadístiques estratosfèriques, aturant tot el que arribava a la seva porteria, desquiciant els rivals i donant confiança els companys.

I així, de mica en mica, han anat allunyant-se en el marcador.  Màxim avantatge de 7 gols en el minut 9…… i des d’aquí, el Salou ha anat carburant millor i els nostres han abaixat la intensitat. Amb 9-7 temps mort del rival que referma la tendència i comencem a témer el pitjor.

En una embranzida final del rival amb un parcial de 1-4 es posen per primer cop per davant en el marcador. Acaba la primera part amb desavantatge d’un gol, 13-14 que deixa les espases en alt però que veient l’evolució ens amoïna una mica.

La segona part comença similar. Amb els nostres centrats i el rival sense veure porta. Capgirem la tendència i tornem a posar-nos per davant en el marcador….. I les diferencies van eixamplant-se. El minut 18, el Salou demana el seu temps mort amb un 25-20 en el marcador. Volen redreçar el rumb com en la primera part però els nostres no es deixen sorprendre. Tot i uns minuts de bogeria, amb pèrdues de pilota i accions inconnexes i poc treballades per ambdós equips, els nostres nois acaben guanyant un partit que han tingut controlat molts minuts però que al final de la primera part pintava fosc.

Al final, 29-25. Victoria treballada que tot i que no ens treu dels darrers llocs de la taula segur que serveix de bàlsam per als nois.

Segur que a partir d’ara, amb treball i sacrifici, el joc millora i de ben segur, els bons resultats arriben de forma més continuada.

Som-hi nois!!!!!

Gran partido disputado el sábado en Sant Joan, con resultado de 28-28 ,dos equipos con mucha garra, Sant Quirze ha hecho una primera fase muy, muy buena, destacando como un gran equipo donde todas sus jugadoras van a tope y no dan un segundo por perdido, se destaca que hicieron muy buen juego con mucha circulación de balón y acabando  en la zona del pívot ,muchas veces de forma positiva para Sant Quirze, con la central como una de las jugadora destacadas, pero delante tenían a Sant Joan Despi, un equipo que cada vez juega mejor, cada vez defiende más fuerte, y cada vez la actitud de las jugadoras es más óptima para el campeonato, ataque muy bueno, otra vez los extremos han destacado, pero laterales y pívot han sido también muy importantes, el problema está que cuando se gana de seis goles como así ha sido, debe seguirse con la misma actitud hasta el final, también se ha visto mucha seriedad en las jugadoras, así si se puede conseguir grandes cosas, esperemos que no se vengan abajo y jugar cada partido como si fuera una final.

Partido disputado por el Infantil “c” contra el Castelldefels. Un partido en el que el equipo rival eran de superior categoria , todas eran cadetes. Las chicas han jugado sin ingún complejo, han mostrado ganas, intensidad y realizado un juego en ataque fluido circulando balón de extremo a extremo. En defensa la diferencia de categoria se hacía muy notable. Pero con esa actitud en el partido no se les puede pedir nada más a las chicas.

Cabeza alta y a seguir mejorando. Semana que viene más y mejor!