Aquest cap de setmana hem rendit visita a la pista de l’HC Cerdanyola, equip ben classificat i amb intenció de classificar-se per a Fases.
Avui tan sols comentaré que els nostres Espartans han patit una derrota per 27-24 que igualava l’average del partit d’anada.
El partit ha estat molt complicat, estrany.
La primera part ha estat molt igualada, competida, amb un marcador curt, 12-11 a favor del Cerdanyola. Bona actuació de les defenses per sobre dels atacs.
Però la segona part ha estat ….surrealista.
Dura, duríssima. Sembla que tot val per guanyar un partit i, tot i que els arbitres han sancionat proporcionalment aquesta duresa amb 12 exclusions, 12, per al Cerdanyola per tan sols…. UNA per als nostres nois, el repertori d’agressions (i aquest es el meu parer personal) del rival ha estat extens i molt repartit. Ja no val que hi hagi un parell de jugadors “durs” sinó que tot l’equip és agressiu.
Pensava que l’esportivitat d’aquest esport permetia no “tocar” un extrem en el salt però els nois del Cerdanyola “deixaven el peu” no per tocar sinó per impedir el llançament. 4 exclusions han estat la recompensa d’aquests accions per al Cerdanyola i quatre 7 metres transformats la recompensa per als nostres Espartans.
I dels contraatacs, Què dir? Doncs que sembla ser que es pot tocar un jugador estant en el aire per impedir el llançament….altre exclusió…. I “suma i sigue”
No s’ha salvat ni l’apuntador, perdó, ni l’entrenador ni l’oficial.
I el colofó…. mossegada al nostre pivot. Vermella directa i informe.
Felicitats Cerdanyola per la “victòria” i als nostres Espartans per no entrar en el seu joc que podria haver acabat en ball de bastons.
Trist epíleg que mai havia vist en el decurs de tots els meus anys estimant l’ESPORT de l’handbol.
Sort, això espero, que no tornarem a veure’ns les cares aquesta Temporada.
Som-hi nois!!! No us desanimeu. Sou excel·lents jugadors i millors persones.
La Temporada encara no s’ha acabat.
