Per accedir a les fotografies del partit cliqueu al següent enllaç: https://photos.app.goo.gl/kp7fItAoXfxmswxu2

Bon partit el vist aquest cap de setmana al nostre Pavelló contra el Tortosa.

Veníem de perdre un punt contra l’Argentona, empat en els darrers minuts que varen deixar una sensació agre-dolça de tornada a Sant Joan Despí.

Avui l’equip s’ha conjurat per sortir a guanyar, per oferir un bon espectacle, per jugar com a equip. I així ho han fet. Des del començament s’ha vist tan sols un equip sobre la pista, un equip conjuntat, amb poques fissures, solidari però competitiu, el nostre Juvenil de l’HSJD.

I tots i cadascun dels nois han acomplert la seva missió, des de la porteria fins als segones línies, des de la defensa a l’atac, fins aquells que han jugat poc…..han animat, han gaudit, han empentat els companys per guanyar.

I han fet una cosa important, no han mirat el marcador, no s’han deixat influir per un resultat, han jugat al que se’ls ha demanat, sense presses però sense aixecar el peu de l’accelerador. Avui pocs equips els podrien treure la gloria.

I des de l’inici han serrat les dents i poc a poc però amb insistència i eficàcia han anat allunyant-se en el marcador fins a un exasperant, per al Tortosa, diferencial de 7 gols. La defensa funcionava i l’atac aconseguia trobar esquerdes en el rival. Temps mort del Tortosa que aprofita per acostar-se, sense demostrar un gran perill fins al 16-11 a final dels primers 30 minuts.

La segona part no té gaire història. El parcial d’aquests darrers 30 minuts ho diu tot. 16-4 a favor dels nostres nois demostren que tot ha sortit bé, bona defensa, sortida al contraatac i bones decisions en l’atac posicional. Tot, absolutament tot, ha sortit be.

Cal felicitar els nois i l’equip tècnic ja que comencem a albirar un equip compacte, temible, referent de la categoria.

Ara no hem de dormir-nos en els llorers. El treball és la nostra força.

Estem segurs que els nostres nois ens faran gaudir de grans moments d’excel·lent handbol……Ells també comencen a creure-s’ho.

SOM-HI NOIS!!!!!!

Segon partit de la Temporada que juguem al nostre Pavelló Salvador Gimeno desprès una decebedora sortida a terres gironines.

Aquest partit ve ser similar al jugat a la primera jornada contra el sant Quirze. Molt competit, tant que els parcials cada 5 minuts es varen mantenir fins al minut 35, amb lleugers avantatges  de dos gols com a nota diferencial.

Partit interessant, molt igualat, jugat de tu a tu i amb molt respecte entre els dos equips. Val a dir que potser es varen produir massa errades en atac, l’eficàcia davant la porteria rival no va ser elevada, de menys del 60%, tot i que com que les errades estaven “perfectament” repartides ens va permetre mantenir-nos en el partit sense gaire dificultat.

Igualtat els primers 30 minuts par acabar amb un 11-11 un xic decebedor pel joc vist. Tant els nostres Espartans com els jugadors rivals no van fer un joc espectacular ni vistós, tot i que en cap moment varen abaixar els braços.

LA segona part comença de forma similar, tot i que sembla que els nostres nois surten més endollats que el rival.

La intensitat defensiva dona els seus fruits i aconseguim curtcircuitar la transició a l’atac del rival. A partir del minut 7 enllacem alguns atacs que acaben en gol gracies a una defensa agressiva i el robatori i posterior contraatac que ens permet, molt poc a poc però sense defallir, anar-nos allunyant en el marcador.

El rival ho prova tot però no aconsegueix descentrar la nostre defensa. Passem uns quinze minuts de nou molt igualats, moments que els nostres Espartans aprofiten per mantenir les avantatges aconseguits i demostrar el rival que difícilment avui traspassarien “Les Termopiles”.

Els darrers minuts continuen sent molt igualats però ja els nostres Espartans saben que el temps és el seu aliat i acaben guanyant el partit de 3 gols per 27 a 24.

Aquest darrer partit s’ha tornat a veure l’esperit Espartà, han jugat de nou com un equip (amb lleugeres llacunes) però caldrà veure els propers partits si som dignes de lluitar en aquesta difícil categoria.

Personalment estic segur que aconseguiran assentar-se i evolucionar fins assolir el nivell competitiu del passat.

Som-hi Espartans!!!!! Lluita, treball i compromís…… fins al final.

Y nos “pilló el toro”. Seré breve.

Mal partido jugado por los nuestros. Sin chispa, sin alma, dormidos o sin ganas, que es peor.

Contra un equipo que creo,no es mejor técnicamente que nosotros, con muchos jugadores que doblaban (como poco) la edad de los nuestros. Hemos empatado un partido que, visto lo visto, merecíamos perder, dado que el contrario ha jugado con muchísimas más ganas que nosotros.

Hemos ido a remolque 45 minutos, por detrás del marcador en dos y tres goles, tan sólo nos hemos acercado y hemos conseguido el empate en el minuto 45, cuando nuestra defensa ha cambiado a un 6-0 y hemos podido salir al contraataque. Hemos llegado al minuto 53 con empate a 25, pero de nuevo las ganas y la fe del rival les han hecho ponerse nuevamente por delante.

Y llegamos al desmadre del último minuto, perdiendo de uno. Bronco, embarullado, absurdas decisiones arbitrales y unos últimos 8 segundos en los cuales, nuestro jugador con más ganas, consigue hacerse con el balón y empatar a 29.

Nos ha de servir para reflexionar acerca de nuestra intensidad defensiva. Nos han vuelto a “cascar” 29 goles, pero esta vez no hemos marcado más que ellos. Muchas pérdidas, lanzamientos errados, etc.

En fin, mejor dejarlo aquí; pasar página y corregirnos para próximos partidos.

Esta semana en el campo de la Cope, en Sant Boi. No será fácil. Allí nunca lo es.