Derrota de l’Aleví Femení Expert davant el CH Sant Esteve de Palautordera per 6-10
Entrada compartida per Club Handbol Sant Joan Despí
Diumenge 10 de febrer, 12.30 h. Pavelló Salvador Gimeno.
Per primer cop en aquesta lliga, les noies de l’Expert van cedir la victòria al rival. No a qualsevol rival. Les de Sant Esteve van fer gala d’un repertori de recursos envejable: altíssima pressió defensiva (ja des de davant de l’àrea de les santjoanenques), gran capacitat recuperadora de pilotes, rapidesa en el contraatac, bona col·locació al camp, joc creatiu amb passades llargues, llançaments efectius, porteria amb pany de seguretat… Fa mal, avui, redactar una crònica que t’obliga a situar les contrincants tan per damunt de les nostres noies. Si ens mirem bé, però, la llista anterior d’aptituds, conclourem que gairebé totes també les té el Sant Joan. Estem tips de dir-ho aquí. Què va passar, doncs, diumenge?
D’entrada, les locals van començar el partit una mica adormides, sense to, i això va permetre a les visitants atropellar-les. Les nostres perdien pilotes, i els contraatacs rivals eren letals. Per a més inri, la portera del Sant Esteve ho parava tot. Recorríem, com el cap de setmana anterior, al contraatac ràpid, en lloc de calmar el partit i crear joc, però això no millorava la situació. No estàvem tampoc centrats en defensa (deixàvem entrar les rivals a la cuina amb massa facilitat). El primer temps pintava catastròfic. Al final, per sort, només ens van guanyar 4 a 9.
Tot i saber el pa que s’hi donava, al segon temps les de l’HSJD no reaccionaven. Es mantenien els mateixos ingredients del primer quart. L’Adri va haver de cridar les noies a l’UCI per intentar aixecar el partit. No podien ser tants errors en passades i llançaments, i tantes pèrdues de pilota. Potser en aquest temps, com mostra el marcador (5-8), es va remuntar una mica en tots els sentits.
El tercer temps presagiava un canvi de rumb en la trajectòria del matx, i les nostres noies van estar a punt de materialitzar-lo, però al final les rivals es van sortir amb la seva (6-9). No va ser fins a l’últim quart, molt més igualat que els anteriors, que les locals es van imposar, per 6 a 5. La lluita, malgrat tot (la manca de concentració inicial, la superioritat i empenta de les contrincants…), va acabar donant fruit.
El de diumenge va ser un partit en part dolorós (estem mal acostumats), en part digne de ser revisat per prendre’n bona nota. I és que pot ser un bon punt de partida per millorar i poder encarar amb confiança aquesta segona volta de la lliga.
Ànim, noies! A treballar de valent! El campionat segueix a l’abast!
