Últim partit de la temporada i la lliga acaba com va començar, amb una altre victòria. I han sigut moltes, moltíssimes, moltes més de les esperades.
Lluny queden aquells dies en els que un nou grupet de nenes treien el cap amb timidesa per la pista perquè mai havien trepitjat una canxa d’handbol. Lluny queden aquells dies en que els pares presentaven les seves filles perquè a elles els hi feia vergonya.
No estàveu obligades a res més que aprendre i passar-vos-ho bé. Però van començar els partits i van començar les victòries. I va pujar el nivell d’exigència. I el vau acceptar com si res. Amb complerta normalitat. Em trec el barret noies.
Heu jugat contra equips millors, perquè no dir-ho. Contra nenes molt més grans, sense cap mena de complex. I en moltes ocasions, no totes, heu acabat guanyant. Però més important que les victòries o les derrotes ha sigut tot allò que heu aprés. I tot allò que heu demostrat. Segurament molt més del que us penseu.
La vostra predeterminació, la valentia, el vostre esforç, l’esperit de superació, la confiança en vosaltres mateixes, la solidaritat. Em torno a treure el barret noies. Crec que parlo en nom de tots els pares i mares quant dic que ens sentim molt orgullosos de veure tot el que heu aprés.
L’any que ve l’equip serà un altre. Necessàriament hi han nenes que canviaran. Elsa ,Carla, Sofia. Però espero que l’amistat perduri i que la il.lusió continui sent la mateixa.
Gràcies Héctor per tot el que has ensenyat a les nostres nenes, no només en el handbol. Pel teu respecte i el teu tracte afable.
Gràcies Núria per reprendre l’equip. Per la teva maduresa. I per aquest punt d’intensitat que has sabut treure de les nostres filles.
Ara queda poc més. Alguna trobada. La més important, a casa. I després un merescut descans noies, i pares.
Bones vacances i fins l’any vinent!
Equip i afició! Sant Joan campió!
