Primer partido de la serie A-1 y visitamos Ascó, nada menos. Un equipo con jugadoras de 2º año y que en la temporada anterior estuvo en el Top 4 y clasificó para Sectores del Campeonato de España infantil.

Un equipo mucho más grande que el nuestro –en el aspecto físico- y mucho más trabajado técnica y tácticamente que el nuestro.

Se ha notado esa diferencia.  Muchas veces la intensidad y el carácter de nuestras chicas no lo es todo. Ese año de diferencia ha de notarse a la fuerza y ha sido en los momentos en que nos acercábamos al marcador cuando esa diferencia ha saltado a la vista.

Aún así, nuestras chicas han peleado, hemos tenido nuestras opciones pero nos ha restado muchísimo los fallos de lanzamiento. Hemos tenido nuestras opciones de recortar ese resultado final de 9 goles (quizá la diferencia entre los equipos no sea esa) pero seguimos teniendo carencias tanto en defensa (con la movilidad del pivote contrario), como en ataque (precisamente las ayudas de nuestro pivote).

Poco más; las crías siguen peleando en cada partido, creamos ocasiones suficientes pero fallamos en los lanzamientos a portería (a ojo, contabilicé unos 13 lanzamientos fallidos). Sólo embocando la mitad, hubiéramos peleado por el partido.

Estamos compitiendo en la máxima categoría y sabemos que el año que viene ha de ser el nuestro, pero vamos a intentar por parte de todos que se vea un poco más nuestro potencial este año. Tenemos la capacidad y la actitud.

Esta semana Canovelles, vamos a seguir creciendo!!!.

El partit d’aquesta setmana ha seguit una progressió diferent al de les darreres setmanes.

Aquest cap de setmana hem rendit visita a la pista de l’HC Cerdanyola, equip ben classificat i amb intenció de classificar-se per a Fases.

Avui tan sols comentaré que els nostres Espartans han patit una derrota per 27-24 que igualava l’average del partit d’anada.

El partit ha estat molt complicat, estrany.

La primera part ha estat molt igualada, competida, amb un marcador curt, 12-11 a favor del Cerdanyola. Bona actuació de les defenses per sobre dels atacs.

Però la segona part ha estat ….surrealista.

Dura, duríssima. Sembla que tot val per guanyar un partit i, tot i que els arbitres han sancionat proporcionalment aquesta duresa amb 12 exclusions, 12, per al Cerdanyola per tan sols…. UNA per als nostres nois, el repertori d’agressions (i aquest es el meu parer personal) del rival ha estat extens i molt repartit. Ja no val que hi hagi un parell de jugadors “durs” sinó que tot l’equip és agressiu.

Pensava que l’esportivitat d’aquest esport permetia no “tocar” un extrem en el salt però els nois del Cerdanyola “deixaven el peu” no per tocar sinó per impedir el llançament. 4 exclusions han estat la recompensa d’aquests accions per al Cerdanyola i quatre 7 metres transformats la recompensa per als nostres Espartans.

I dels contraatacs, Què dir? Doncs que sembla ser que es pot tocar un jugador estant en el aire per impedir el llançament….altre exclusió…. I “suma i sigue”

No s’ha salvat ni l’apuntador, perdó, ni l’entrenador ni l’oficial.

I el colofó…. mossegada al nostre pivot. Vermella directa i informe.

Felicitats Cerdanyola per la “victòria” i als nostres Espartans per no entrar en el seu joc que podria haver acabat en ball de bastons.

Trist epíleg que mai havia vist en el decurs de tots els meus anys estimant l’ESPORT de l’handbol.

Sort, això espero, que no tornarem a veure’ns les cares aquesta Temporada.

Som-hi nois!!! No us desanimeu. Sou excel·lents jugadors i millors persones.

La Temporada encara no s’ha acabat.

Dissabte el Aleví Femení va jugar contra el C.H.Martorell amb un resultat final de 10-6. Va ser un.partit molt igualat on les nostre nenes van fer un gran esforç amb moltes ajudes en defensa i transicions ràpides. Seguim a foc lent però amb pas ferm. Enhorabona noies!!!

Victòria a Sant Esteve en un partit estrany.

Hem guanyat les dues primeres parts amb molta solvència i a partir del tercer quart el partit ha canviat radicalment. Ens hem relaxat i l’equip contrari ha aprofitat per remuntar i guanyar-nos el tercer quart.

Així, hem arribat a l’últim quart amb molt nerviosisme i moltes imprecisions. I hem hagut de lluitar fins a l’últim minut per a aconseguir una victòria en un partit que a la mitja part ja estava pràcticament guanyat.