Seguim vius!!!!!!

Quina primera part dels nostres Espartans!!! Espectacular, preciosista, joc d’altre galàxia.

Com sempre, ens fan estimar aquest esport, aquest espectacle de lluita, de compromís, d’intensitat.

La vista al Pavelló del Sant Andreu de la Barca no era un dolç. Ja coneixem com se les gasta aquest equip ple de jugadors amb una qualitat excepcional. Veterania, envergadura i un amor propi envejable. Cert és que aquesta Temporada ha estat d’alts i baixos però ja vàrem veure la Temporada passada que mai donen el partit per perdut i que de recursos en tenen un munt.

Però ahir es varen trobar amb un equip primorós, un equip lluitador en defensa, compensant els pocs “quilos” amb una lluita, unes ajudes, una intensitat brutal. I en atac, què dir? Una efectivitat altíssima i un joc amb força alternatives. Rapidesa en primera línia, llançaments espectaculars des de més de 9 metres, entrades en carrera i una connexió amb segones línies que varen descentrar un rival que no trobava solucions per compensar el vendaval, no, no!!!! l’huracà que els venia a sobre. Time out molt aviat del rival però ni així. L’estat de gràcia dels nostres Espartans ens varen permetre anar sumant més que el rival per acabar la primera part amb un espectacular 19-13 que ens feia somiar i sentir-nos molt vius. Gaudi en estat pur!!!

I esperàvem una segona part diferent. L’altíssim nivell i intensitat dels nostres nois no es podia mantenir 60 minuts i l’esperada reacció del rival no va trigar en arribar. Algunes pèrdues de pilota en atac, petites escletxes en la nostra defensa perfectament aprofitades pel rival varen anar minvant les diferencies. El Sant Andreu no donava el partit per perdut i els nostres, com sempre, lluitant fins a l’extenuació, Això és Esparta!!!!

Time out del rival el minut 17 per ajustar una mica més les línies i demanar una marxa més. I funciona. Les diferencies s’escurcen i els rivals engalten series de parcials favorables que ens fan témer per la victòria.

I el que més temíem es produeix. Ens igualen a 30 i es posen per davant en el marcador després d’un parcial de 4-0. 58 minuts lluitant fins a l’extenuació i la victòria se’ns escapa de les mans. Time out del nostre equip tècnic i els nostres treuen força extra i tornen a empatar el partit a tan sols 30 segons del final.

Possessió del rival i atac per guanyar el partit. Trist perdre un partit controlat i molt ben jugat.

Al final un llançament llunyà aturat per la nostra porteria ens deixa l’oportunitat de capgirar el marcador. Contraatac rapidíssim i en l’u contra u la pilota entra en la porteria rival a poc més de 3 segons de la finalització del partit.

I per fi, sona la botzina. Final del partit i victòria Espartana per 31-32.

Es desferma l’eufòria tan sols entelada per la lesió del millor jugador rival. Esperem que es recuperi aviat.

A l’espera de la resta de resultats de la jornada, continuem vius. Matemàticament encara som equip de Primera.

Lluitarem fins al final. SOM ESPARTANS!!!!

Pese a que el resultado final, por la diferencia, parezca reflejar un partido sin complicaciones, lo cierto es que el equipo tuvo que dar la vuelta al marcador, tras una pésima primera parte en la que, quizás por un exceso de confianza, o porque el acierto puntual de su central en el lanzamiento consiguió desquiciarnos, finalizamos con el resultado adverso de 15-10.

A la reanudación,  el equipo reaccionó, parecía un partido diferente, se intensificó la defensa, y las facilidades de la primera parte desaparecieron, dificultando su ataque, y promoviendo nuestros contraataques, por lo que, en el minuto 10 de esta segunda parte ya se había enjugado la diferencia de la primera parte (18-18), y a partir de ese momento, pasamos a mandar en el marcador, gracias a que se mantuvo el ritmo de juego, obteniendo finalmente la ventaja indicada.

Altre partit intens, molt competit, amb alts i baixos però molt maco de veure i de jugar.

Aquest darrer cap de setmana els nostres Espartans han jugat contra l’AEH Les Franqueses, actualment el quart classificat i encara amb opcions matemàtiques de pujar de categoria.

Davant d’ells els nostres nois, jugant-se “les garrofes” per no baixar. Cal anar sumant punts i esperar les possibles ensopegades dels nostres rivals.

Malauradament el llast de la primera volta és gran. Tot i que en gairebé tots els enfrontaments anteriors mai hem perdut de forma clara, malgrat que en tots els partits hem demostrat que som un digne adversari, un equip difícil de batre els resultats finals no ens han acompanyat.

Ara cal lluitar fins al final i esperar que “els astres s’alineïn”. L’esperança és el darrer que es perd i els nostres nois estan donant-ho tot aquestes setmanes finals. Juguen fins a l’extenuació, juguen en equip, lluitant cada pilota. Desprès de 60 minuts ja veurem els resultat.

El partit contra Les Franqueses va començar com tots, amb alternances en el marcador tot i que el rival semblava tenir més efectivitat. La rapidesa en les transicions ens feia anar de bòlid seguint la pilota. El rival aconsegueix 3 gols d’avantatge i s’acomoda en aquest diferencial per controlar el partit. A 6 minuts del final ens acostem a tan sols 1 gol i el rival sol·licita el primer time out. Des d’aquí al final poc més. Darrera possessió del Les Franqueses amb 15-16 que marca el darrer gol de la primera part tot i la infatigable defensa dels Espartans. Desprès de 30 minuts, 15-17 i cap els vestidors.

A la segona part les diferencies es mantenen fins que en el minut 18 de la segona part empatem a 24. Tot és possible!!!! I a sobre, aconseguim un avantatge de 2 gols pels volts del minut 23 que animen el nostre públic. Som-hi nois!!!!

Però queda potser massa temps. Minut 25 amb empat a 27 i els tècnics donen les darreres instruccions. Ambdós equips han d’anar a guanyar el partit.

Els nostres Espartans fan el darrer esforç però les forces van massa justes i el porter rival (que semblava lesionat la primera part) dona un plus al rival. No aconseguim marcar i ells ens fan els darrers 3 gols.

Al final gran lluita sense premi. 27-30 que afavoreix les aspiracions del rival però que a nosaltres ens deixen en la mateixa posició. En la lluita per la 12ena plaça tot continua igual. El GEiEG també perd però hem perdut una jornada per acostar-nos a la salvació.

La setmana vinent anem a Sant Andreu de La Barca. Pista difícil, equip difícil. Vell conegut de la Temporada passada. Serà complicat però els nostres Espartans no defalliran. Segur que tornaran a lluitar, tornaran a sofrir, tornaran a vèncer!!!!!

Matemàticament encara som de Primera. Vendrem cara la permanència.

Som-hi nois!!!!! SOM-HI ESPARTANS!!!!

Per veure imatges del partit cliqueu al següent enllaç: https://goo.gl/photos/Xp35hK2BL9zEK2EU6