Primer partido de la definitiva fase A-1.

Afrontábamos este partido con muchas ganas. Habíamos jugado contra ellas en pretemporada y habíamos sido claramente superiores. Sin embargo, estábamos en competición oficial y contra un rival como ese, nunca hay que dar nada por hecho.

Hemos tardado 5 minutos en entrar en el partido, para poder “trabajar” la defensa 3:3 tan profunda del equipo contrario.

Buenos movimientos de balón, rápidos, movilidad de nuestras primeras líneas que una y otra vez conseguían atravesar su primera línea de defensa, penetrando hasta portería o facilitando pase a los pivotes.

En defensa, hemos estado intensas, frenando su primera línea con bastante acierto, salvo en los minutos finales de la primera parte, en que no hemos sujetado su pivote como deberíamos. Aún así, nos vamos con un 21-14 al descanso, que destaca por nuestra capacidad anotadora.

Se inicia la segunda parte en la misma tónica, con unos minutos en los que se mantienen las diferencias, pero al minuto 12, tras unos desajustes defensivos y falta de concentración, pedimos tiempo muerto. Nuestra ventaja se ha reducido a 5 goles, 27-22.

Tras nuevo cambio de jugadoras, volvemos a dar otro arreón al partido y frenamos la inercia goleadora del rival. Recuperamos la diferencia de goles merced a nuestra gran capacidad anotadora, así hasta el pitido final.

Destacable la enorme cantidad de goles que le hemos colocado a un “clásico” como BM. Granollers y, a mejorar, los excesivos 28 goles recibidos. Debemos mejorar en defensa, en contundencia y concentración. Hemos de “tocar” más al rival, evitando la comodidad de sus lanzamientos.

Nos colocamos primeros en esta primera jornada (por goles anotados). En la siguiente nos toca desplazarnos a Mataró, rival nuevo y bastante desconocido.

Primer paso dado, nos quedan otros nueve.

No depende del rival, depende de nosotras. Si jugamos en nuestra línea, no hemos de preocuparnos. Seguro que saldrá bien.

Diumenge 10 de febrer, 12.30 h. Pavelló Salvador Gimeno.

Per primer cop en aquesta lliga, les noies de l’Expert van cedir la victòria al rival. No a qualsevol rival. Les de Sant Esteve van fer gala d’un repertori de recursos envejable: altíssima pressió defensiva (ja des de davant de l’àrea de les santjoanenques), gran capacitat recuperadora de pilotes, rapidesa en el contraatac, bona col·locació al camp, joc creatiu amb passades llargues, llançaments efectius, porteria amb pany de seguretat… Fa mal, avui, redactar una crònica que t’obliga a situar les contrincants tan per damunt de les nostres noies. Si ens mirem bé, però, la llista anterior d’aptituds, conclourem que gairebé totes també les té el Sant Joan. Estem tips de dir-ho aquí. Què va passar, doncs, diumenge?

D’entrada, les locals van començar el partit una mica adormides, sense to, i això va permetre a les visitants atropellar-les. Les nostres perdien pilotes, i els contraatacs rivals eren letals. Per a més inri, la portera del Sant Esteve ho parava tot. Recorríem, com el cap de setmana anterior, al contraatac ràpid, en lloc de calmar el partit i crear joc, però això no millorava la situació. No estàvem tampoc centrats en defensa (deixàvem entrar les rivals a la cuina amb massa facilitat). El primer temps pintava catastròfic. Al final, per sort, només ens van guanyar 4 a 9.

Tot i saber el pa que s’hi donava, al segon temps les de l’HSJD no reaccionaven. Es mantenien els mateixos ingredients del primer quart. L’Adri va haver de cridar les noies a l’UCI per intentar aixecar el partit. No podien ser tants errors en passades i llançaments, i tantes pèrdues de pilota. Potser en aquest temps, com mostra el marcador (5-8), es va remuntar una mica en tots els sentits.

El tercer temps presagiava un canvi de rumb en la trajectòria del matx, i les nostres noies van estar a punt de materialitzar-lo, però al final les rivals es van sortir amb la seva (6-9). No va ser fins a l’últim quart, molt més igualat que els anteriors, que les locals es van imposar, per 6 a 5. La lluita, malgrat tot (la manca de concentració inicial, la superioritat i empenta de les contrincants…), va acabar donant fruit.

El de diumenge va ser un partit en part dolorós (estem mal acostumats), en part digne de ser revisat per prendre’n bona nota. I és que pot ser un bon punt de partida per millorar i poder encarar amb confiança aquesta segona volta de la lliga.

Ànim, noies! A treballar de valent! El campionat segueix a l’abast!

Era important guanyar i fer-ho per més d’un gol i les nostres noies han aconseguit tots dos objectius. En l’únic partit del grup que ha guanyat l’equip de casa, el Sant Joan ha pogut treure’s el mal gust de boca del partit de la primera volta i retrobar la victòria contra un dels rivals directes a la part alta de la classificació.

Tot i haver encetat el marcador al minut 1, no hem començat amb bon peu. El segon gol no ha arribat fins al minut 13 i l’equip rival ja s’havia distanciat de tres gols, una distància petita gràcies a un bon treball de defensa que no anava acompanyat de l’encert en atac. Però la il·lusió del Sant Cugat només ha durat fins aquí perquè en quatre minuts el Sant Joan ha donat la volta a la dinàmica del partit i ha aconseguit empatar-lo. D’aquí al descans, treball de formigues per arrencar encara dos gols més de distància fins al resultat de 10 a 8.

Hem començat a segona part ampliant en un parell de gols la diferència, però el Sant Cugat no estava disposat a marxar sense lluitar i ha resistit l’embastida amb uns minuts molt igualats en els que s’ha situat a un sol gol. Ha estat un miratge perquè, al minut 20, el Sant Joan tornava a estar cinc gols per damunt i el contrari ja no ha pogut fer res més que esgarrapar un gol per arribar al 25 a 21 final.

Gran feina robant pilotes en defensa i sortint al contraatac, no tant en els passis llargs. Molt bones jugades d’equip i una millora de ritme en el moviment de pilota, però encara molta feina en la resolució de les jugades. Sortim contentes d’aquest partit, terceres en la classificació (a un punt de les segones i tres de les primeres) i amb la força necessària per a un desplaçament sempre complicat a Lleida el proper cap de setmana.

El percentatge d’encert global ha estat del 55% i les nostres porteres han realitzat 8 aturades de mèrit.

Les golejadores del Sant Joan han estat:
Miren Ugarte, 6 gols
Carla Jiménez, 5 gols (2 de 7m)
Celia Villen, 4 gols
Nagore Zelaia, 4 gols (2 de 7m)
Carolina Gallofré, 1 gol
Marta Blasco, 1 gol
Laura Aguilar, 1 gol
Alba Martínez, 1 gol
Júlia Travesset, 1 gol

Sant Pere de Ribes 28 – CHSJD 29

L’equip contrari ha anat per davant en el marcador durant tota la primera part, guanyant de 2-4 gols, i han tingut una eficàcia en el tir molt elevada (76,4%), mentre que la del Sant Joan ha estat del 41,6%. Ens ha faltat una millor defensa i hem arribat al descans amb un resultat de 13 – 10.
Ha començat la segona part en la mateixa línia que en la primera, i en el minut 40 les adversàries guanyaven de 4 gols. Quan faltaven 15 minuts per acabar el partit, les nostres jugadores han anat remuntant fins a empatar, perquè han millorat molt en defensa i han estat molt encertades en el tir. Els últims minuts han sigut d’infart i finalment hem acabat guanyant 28 a 29.
L’eficàcia en el tir d’aquesta segona part ha estat del 73% pel Sant Joan i del 75% pel Sant Pere de Ribes.
Enhorabona, noies! Un gran partit!

Bon partit amb un final tràgic.

Vam començar el partit jugant de tu a tu amb un rival a priori superior, concentrades en defensa i fent bons atacs que reflecteixen al marcador una clara superioritat que semblava que ens donaria una victòria, molt treballada però còmoda, fent un parcial els últims quinze minuts de 7-1, el resultat al descans era de 10-14.

Al començar la segona part tot semblava que podíem mantenir la mateixa tònica de la primera, fins el minut deu, quan el nostre equip comença a perdre l’efectivitat en els llançaments, això també ens afecta a la defensa que afluixa i les noies de l’Elda ho aprofiten per donar-li la volta al partit amb una superioritat aclaparadora i aconsegueixen fer-nos un 11-0 als últims vint minuts de partit.

Ens queda felicitar a l’Elda per la victòria i al seu públic, nosaltres marxem amb el capcot cap a casa, sabent que hem tingut el partit a la mà.
Propera jornada dissabte 16 de Febrer a les 18:00h rebem a casa al St.Vicenç, us esperem a tots per animar al nostre equip.

#LAFAMILIAQUEESCULLS